Lectura de Poemes
Lectura poètica a càrrec dels membres del Taller de poesia de Sal grossa.
TALLER DE POESIA DE SAL GROSSA
El taller de poesia de Sal grossa, dirigit per l’Anna Peris, està format per persones que al llarg de tot el curs i de forma setmanal ens trobem per compartir una estona de lectura poètica.
Com cada any, aprofitant la diada de Sant Jordi, volem oferir al públic en general aquesta vetllada poètica.
Aquest any el taller de poesia, compleix 10 anys i per aquest motiu hem preparat obres de diferents autos que hem anat treballant al llarg d'aquestos 10 anys.
Amb el títol: "10 anys de lectura poètica", commemorarem la creació del taller.
Compartir la nostra afició i donar a conèixer la poesia és el nostre petit repte per endinsar-nos en la descoberta de la fascinació per les paraules.
Salvador Espriu
Josep Carner
Concepció G Maluquer
W.Shakespeare
Maria Mercè Marçal
L’autor: Salvador Espriu i Castelló
Escriptor. Va néixer a Santa Coloma de Farners (Selva) el 1913. Fill del notari Francesc Espriu. La seva infantesa transcorregué entre la seva vila natal, Barcelona i Arenys de Mar, d'on procediren les famílies dels seus pares. Als setze anys, edità el seu primer llibre, Israel, escrit en castellà. L'any 1930 ingressà a la Universitat de Barcelona, on cursà estudis de dret i d'història antiga. El 1931 publicà El doctor Rip, i l'any següent, Laia, novel·les que s'apartaren de les formulacions teòriques, encara vigents, de l'estètica del noucentisme. L'any 1933 participà, amb un nombrós grup d'universitaris, en un creuer per la Mediterrània (Egipte, Grècia, Palestina, etc), on conegué els països dels quals procedien les grans mitologies clàssiques, que tanta influència havien de tenir en la seva obra.
La pell de brau (1960) significà la consagració popular d'Espriu en assolir un gran èxit de públic: l'autor plantejava el drama històric de Sepharad (Espanya) en poemes d'elevada ressonància espiritual, moral i política.
Salvador Espriu va morir a Barcelona 1985.
JOSEP CARNER I PUIG-ORIOL (Barcelona, 1884 Brussel·les, 1970)
Pertanyia a una família petitburgesa. Als dotze anys publicà els seus primers textos en la revista "L'Aureneta", on es revelà com escriptor precoç. El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme polític, i es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta etapa col·labora a "Montserrat" i "L'Atlàntida", entre d'altres revistes. Dirigí de fet "Catalunya" (1903-1905), "Empori" (1907-1908) i "Catalunya" (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'IEC, i col·laborà estretament amb Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua. A principis de segle s'incorporà a "La Veu de Catalunya", i hi escriví fins al 1928. Seguidor de la política de Prat de la Riba, posà en pràctica les seves consignes en articles i en editorials. Durant la Dictadura de Primo de Rivera i la República col·laborà al diari "La Publicitat". El 1921 ingressà en la carrera consular, en la qual exercí càrrecs successivament a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel·les, on es casà amb Émilie Noulet. Es refugià a Mèxic, on professà a la Universitat Lliure. Entre la seva obra poètica destaquem Llibre dels poetes (1904), Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906), Segon llibre de sonets (1907), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914), entre d'altres. La seva poesia és aplegada i revisada al volum Poesia (1957). En teatre destaquem El giravolt de maig (1928), El Ben Cofat i l'Altre (1951) i Cop de vent (1966). En prosa escriu L'idil·li dels nyanyos (1903) i La malvestat d'Oriana (1910); els articles, contes, jocs lingüístics són recollits a Les planetes del verdum (1918), Les bonhomies (1925) i Tres estels i un ròssec (1927); el 1970 escriví l'estudi literari Teoria del'ham poètic. La seva activitat com a traductor comprèn des de poetes xinesos, passant per Shakespeare, Molière i Andersen, i acabant amb Lewis Carrol, entre d'altres.
Concepció G Maluquer
Concepció G. Maluquer (Salàs de Pallars, Pallars Jussà 1914 - Barcelona 2004) poeta, narradora i novel.lista.
La seva vocació d'escriptora agafa forma durant els anys 40, tot i que no publica fins els 60. Forma part, doncs, de la generació silenciada de la postguerra. La seva veu és coherent amb la realitat del seu temps i del país, però les circumstàncies històriques de repressió de la cultura catalana van impedir un desenvolupament normal.
En un inici, Concepció G. Maluquer es decanta per conrear la poesia: el 1959 publica La creu dels vents, guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona 1957, i La ciutat i les hores, que surt a la llum el 1960. La seva poesia és elegant i simbòlica, i mescla a la perfecció emoció, ritme i virtuosisme. No obstant i això, gran part de la seva producció poètica, roman inèdita encara avui en dia.
Posteriorment es concentra en la novel•la, que li ofereix més llibertat i claredat a l'hora d'expressar-se. En aquest gènere ens ha llegat un interessant retrat de la Catalunya dels anys 60. Amb un estil sobri i alhora vibrant, plasma la vida quotidiana d'arreu del territori, tant de la costa i de l'interior com de la capital, amb obres com Gent del Sud (1964), potser la seva obra més coneguda, o Parèntesi (1962).
Membre activa de cercles artísticoliteraris i de la resistència cultural de la postguerra, destaca la seva amistat amb Aurora Bertrana i la relació amb altres escriptors com J. V. Foix. La seva és una veu clara, profunda, sensitiva i elegant, compromesa amb la llengua i la realitat política, cultural i social del país.
William Shakespeare, literat universal (1564-1616)
Amb una extensíssima obra que va de l’edat mitjana al renaixement, Shakespeare aconsegueix anar més enllà de la seva pròpia època i convertir-se en un dels referents més importants de la literatura universal.
Va nàixer a Stratford –upon- Avon (Anglaterra) en la primavera de 1564. Encara que no es tenen moltes dades de la seva infància, se sap que va ser el tercer de vuit germans i el primer fill baró de John Shakespeare i de Mary Arden.
Les dades sobre la seva adolescència també són escasses. Es creu que va estudiar en un col·legi de la seva localitat i que, encara que hauria d’haver succeït al seu pare en el negoci, va haver de posar-se a treballar com a aprenent de carnisser, per la difícil situació econòmica que passava la seva família.
El 1582 es casa amb Anne Hathaway. Cinc anys més tard, s’estableix a Londres i, després de provar sort en diferents oficis, opta pel d’actor. Durant la difícil situació política que travessa Anglaterra en aquell moment, Shakespeare continua amb la seva professió, discuteix en les tavernes, observa i somnia.
El 1593 escriu els seus dos primers poemes eròtics, “Venus i Adonis”, als quals segueix “El Rapte de Lucrècia”. Però, a més d’aquesta temàtica pròpia de l’època, també són cèlebres les seves obres de caràcter renaixentista (“Ricard III” o “Enric IV”) i les seves produccions burlesques (“L’amansiment de l’harpia”, "Un somni de la nit de Sant Joan”, etc.).
L’última etapa de la seva producció va estar marcada pel drama i el món clàssic. Dins d'aquestes dues temàtiques, destaquen títols com “Romeo i Julieta”, “Hamlet”, “Macbeth” o “La Tempestat”.
Quan l’escriptor ja tenia produïdes 38 obres i acumulada una bona fortuna, va decidir tornar a Stratford –upon- Avon, la seva ciutat natal. Allí va morir el 23 d’abril de 1616.
Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998).
Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.
L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.
|
Exposició de fotografies: Alexandra Plana Rodriguez 
Pendent de concretar el lloc.